"Per tant, en totes les coses és útil també buscar la causa del que es diu. Així, Cató quan era encara un xiquet, feia el que li manava el pedagog, però preguntava la causa i la raó del mandat. Però als poetes no cal obeir-los com a pedagogs o legisladors, llevat que el seu assumpte siga raonable. I ho serà, si és bo; però, si és roín, pareixerà als ulls buit i va".
Plutarc, "Obres morals i de costums (Moràlia)"
Entrades
7 han deixat la seua empremta:
Per això suposo que poetes treballen per res, per dir bé el que volen...
De fet que no calgui obeir els poetes és una gran sort, pels propis poetes i pels que no ho són! :)
Bravo!
Doncs tant de bo fessim més cas dels poetes (al menys d'alguns)!
Es tracte de que els poetes puguin dir el que volen i que als altres siguin lliure de fer-no o no cas, que també puguin ser lliures :)
Millor que no es pregunte la causalitat dels escrits. En ocasions, no només els poetes, sinó també els que escriuen en prosa, entre línies amaguen brots i barrals. De manera elegant, amb floritures.
Però no seríem capaços d'adaptar aquestes paraules a l'enteniment humà si ens preguntaren: per què?
Salut,
Effy.
Gràcies pel comentaris.
Al cap i a la fi allò important és el que es diu i a qui arriba.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada