Han passat 17 anys des que Ovidi ens va deixar. Vacances llargues. Ara tindria 70 anys. Com haguera evolucionat la seua música? I ell? Que faria? Sempre podem imaginar que és entre nosaltres, que ha tornat de vacances.
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà verda i espessa la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
Entrades
8 han deixat la seua empremta:
Una cosa és segura: seguiria de part dels bons; fins a la mort, però llavors no moriria... Gràcies per recordar-lo!
Segurament Ovidi seria als escenaris perquè es necessita gent com ell. Ara més que mai el seu silenci és aclaparador. Calen aquelles veus i altres de noves que les segueixin.
M'imagino que ell, cansat, faria el cor fort i tornaria a començar, un dia, i un altre.
Fantàstica la lletra d'aquesta cançó de l'Ovidi!
He trobat en un blog unes frases seves que encara ara tenen vigència:" Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrade que és parle, s'escriga o es pense".
L'Ovidi, de jove treballava amb el meu germà, que li va dissenyar la portada del primer disc...
Fa un temps vaig visitar les seues restes al cementeri d'Alcoi, però la seua veu, la seua vitalitat, el seu tarannà, el seu missatge perviuen si no l'oblidem.
Hi ha gent que no mori mai! Ovidi encara és aquí, entre nosaltres, en el nostre cor!
Les persones que marxen, mai ho fan del tot. Sobretot si hi ha qui els recorda i tenim el seus pensaments al nostre abast.
Una abraçada.
I llarga vida (o record) a l'Ovidi :)
Gràcies a tots pels comentaris i per recordar a l'Ovidi. Sempre l'Ovidi!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada