EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 25 de març del 2012

MONTMARTRE

(Charlie Mingus)
Em disfresse d'aire; guaita'm
la pell: parracs taronja
que modigliani pintés a la plaça
blanca. Un dia en pujaré l'escalinata
alta cap el cim de la colomes.
El sol ens besarà el vèrtex
ran les pestanyes, un mocador rosa
al cap, veces esparses...
i a ben cert hi haurà un negre
tocant el celo baix, i una olor
dubtosa que em recorde
que això ja ho he tastat.
Maria Fullana
Ícara
Amós Belinchón, editor, 1990
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una disfressa d'aire, amb la música de fons d'un violoncel...Molt guapo!

Calpurni ha dit...

M. Roser, quina imatge tan original, veritat?
Com seria la disfessa d'aire?
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada