 |
| (Imatge presa d'ací) |
A vuit de març pren camí
amb ulls mossegats de pena
ai, Seguí,
pel carrer de la cadena.
Cans i llops, les dents serrades!
Traïdors, les mans lligades!
Que surto per maleir
i la ira s'acarena ai, Seguí,
pel carrer de la cadena.
Maria Mercè Marçal
Cau de llunes (en Llengua abolida)
Poesia 3 i 4, 1989
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No coneixia el poema. M'ha agradat molt descobrir-lo i més encara saber-lo creat per la Ma. Mercè Marçal.
Sovint recorro els carrers de Barcelona cercant les sensacions que emanen de les llambordes on han succeït fets que, en conèixer-los, m'han impactat. Recordo el dia que buscava, al barri del Raval, el número del carrer de la Cadena on van assassinar el Noi del Sucre i el ròtul penjat a la paret del carrer l'any 1984 amb aquesta dedicatòria: "En el 61 aniversari del seu assassinat pels pistolers a sou de la burgesia catalana": no vaig trobar ni el número exacte ni el ròtul. Preguntant a una veïna del barri, em va dir que, a causa d'unes obres, el tram de carrer que jo buscava ja no existia i, per suposat, tampoc l'explícit rètol.
Salut i memòria!!
Sí, Violant, que mal es recorden les persones que han mort per la llibertat.
Salut i memòria.
Publica un comentari a l'entrada