 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carn i freda d'entrecuix.
VlCENT ANDRÉS ESTELLÉS
Flirtejo amb ella des del primer dia,
la tinc promesa des del naixement.
Gens atractiva la seva figura,
és vella, enigmàtica i cruel.
Sovint se'n va amb el primer que troba,
bagassa vel·leïtosa sense fre.
És incapaç d'una paraula dolça,
però, malgrat tot això, li sóc fidel.
Jo la conec i ella em coneix a mi.
L'he tingut molt a prop, ha estat a casa,
però encara no hem tingut cap vis-a-vis.
No ens desitgem, però sé que serà meva
en qualsevol moment. No cal patir.
Mentre no arriba aquella data fosca,
intento consolar-me pel camí,
tot pensant que en el nostre matrimoni
la deixaré vídua tot just dar-li el Sí.
Joan Adell Álvarez
Tres estrelles Michelin
Onada edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Defineix la mort com una companya, sembla...Trist i bell, i conformat? En tot cas preciós!
Una bona descripció de la mort, l'única cosa que iguala tothom...Sabem que hi és, però no tenim cap presa per fer-hi coneixença...
Sí, sempre està al costat.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada