EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 14 d’agost de 2012

ENDEVINALLA


(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carn i freda d'entrecuix.
VlCENT ANDRÉS ESTELLÉS
Flirtejo amb ella des del primer dia,
la tinc promesa des del naixement.
Gens atractiva la seva figura,
és vella, enigmàtica i cruel.
Sovint se'n va amb el primer que troba,
bagassa vel·leïtosa sense fre.
És incapaç d'una paraula dolça,
però, malgrat tot això, li sóc fidel.
Jo la conec i ella em coneix a mi.
L'he tingut molt a prop, ha estat a casa,
però encara no hem tingut cap vis-a-vis.
No ens desitgem, però sé que serà meva
en qualsevol moment. No cal patir.
Mentre no arriba aquella data fosca,
intento consolar-me pel camí,
tot pensant que en el nostre matrimoni
la deixaré vídua tot just dar-li el Sí.

 Joan Adell Álvarez
Tres estrelles Michelin
Onada edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

Defineix la mort com una companya, sembla...Trist i bell, i conformat? En tot cas preciós!

M. Roser ha dit...

Una bona descripció de la mort, l'única cosa que iguala tothom...Sabem que hi és, però no tenim cap presa per fer-hi coneixença...

Calpurni ha dit...

Sí, sempre està al costat.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada