EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 27 d’agost del 2012

TOT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tot soroll es perd en un silenci
necessari per a iniciar el renou
del batec que reverbera
als fràgils indrets indeclinables.

Tot esguard es perd en una oportuna
mirada perquè ressonen
els laments de les oportunitats
perdudes en onsevulla vacil·lació.

Tot paisatge es perd en un horitzó
tremolós de sofriment de passos
nonats que tristos enyoren
caminants que hi haurien d’haver estat.

Tota llum es perd en la foscor
desesperada de la magolada
inconsistència del dolor que travessa
el temps i les seues perennes ombres.

Al cap i a la fi sempre s’albiren
sorolls, esguards, paisatges i llums
empresonats en malaltissos paràgrafs
                                   de color sípia. 


Ací teniu un excel·lent comentari del meu poema al blog d'Helena Bornals.

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Si no et fa res, potser la penjaré i comentaré al meu bloc, quan pugui.

Calpurni ha dit...

Gràcies, Helena, pel la teua deferència.
M'ha agradat molt el teu comentari sobre el meu poema.

Publica un comentari a l'entrada