 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Aquell oceà de veritable escuma blanca,
mar d'onades amargants i fredes,
d'aigües ambrades i carbòniques,
solcades amb rauxa pels meus llavis!
Junta, tota junta,
la cervesa que he begut
en tota una vida
ompliria una platja
amb granets de malt
i llupolosa brisa d'ordi.
Bo,
potser exagere i,
segons diu el diccionari,
ho porte tot més enllà
dels límits de la veritat
de la conveniència i del normal,
però n'estic ben segur que dóna
per omplir una piscina
potser mitjana, un quants barrils,
una galleda, uns pocs litres, una gerra
o qualsevol got on hi càpiga
un oceà de veritable escuma blanca.
Andreu Mut
Bunyol sense forat
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Moltes felicitats pel premi. N'estic molt contenta: tens una primavera esplèndida.
El mar, la mar, lo mar, tant se val com li diem, sempre és fantàstic...però no és massa poètica la comparació amb la cervesa beguda...
Bon vespre, Jesús.
Gràcies, Olga.
M. Roser, el tema no és molt poètic, però l'autor va concebre el seu llibre com un cant hedonista sobre el menjar i el beure.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada