EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 24 d’agost de 2015

A UN POETA JOVE QUE SUPOSÀVEM MORT A LA GUERRA FORA DE LA PÀTRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Manquen xiprers vora la tomba 
del meu amic, llorers en el seu front, 
terra de casa embolcallant-lo, 
i per al foc empresonat en ell, 
què sinó encara l'amplitud 
de moltes nits profundes de la terra? 

En va que ho digui, en va queixes d'amor 
el tomarien vora l'atzavara, 
vora el bressol del mar, quan de la terra
cau tristament el vespre en els sembrats. 
Aquesta fou la seva pàtria, aquesta
la llum serena dels seus ulls. 

Difícil és, inesclarible el canvi 
del cant no dit en muda eternitat: 
perfaci un déu aquest inacabat 
amb harmonies, pau eterna i premi.

       Joan Vinyoli
De vida i somni
Ariel, 1948
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si és trist viure lluny de la terra a contracor, també ho és morir i ser enterrat sense el caliu de la pàtria...
Bon vespre.

Elfreelang ha dit...

estremeix ....

Calpurni ha dit...

Morir fora de casa estremeix, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada