EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 5 d’agost del 2015

[NO PUC DORMIR SOLETA, NO...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No puc dormir soleta, no.
      ¿Què em faré, lassa,
      si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

Ai, amic, mon dolç amic!
Somiat vos he esta nit.
     Què em faré, lassa? 

Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon llit.
     Què em faré, lassa? 

Ai, amat, mon dolç amat!
Anit vos he somiat.
     Què em faré, lassa? 

Anit vos he somiat
que us tenia en mon braç.
     Què em faré, lassa? 


Anònim (a. 1429)

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest poema em sona a revista del Paral·lel barceloní...
Jo diria que la Guillermina Mota, cantava una cançó amb una lletra molt semblant...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Potser, encara que Guillermina Mota no és del segle XV.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada