ENTRE LES DENTS, FILS D'ARAM I NICOTINA

(Àlex Barber. "Alacrà". Imatge presa d'ací)

Comtessa del delit. Ara escarbes.
La fel de l'alicrà és amarga.
Para compte. Et mossegarà els dits.

---

Malmesa fragància, mida d'un vals.
Entre les dents, fils d'aram i nicotina.
S'aixeca el teló. No arribaràs a temps.

---

So marginat, malmés pel silenci.
Salvatge besa al bram del martell.
Música estesa, eixuta pels vents.

---

Desesperada madona, filla del triangle.Ciclop,
el besllum, quieta, felina, guaites l'aparador.
Un calfred de suor gelada m'humiteja el clatell.

Montserrat Anfruns

Entre les dents, fils d'aram i nicotina

La Forest d'Arana, 1988

Més sobre l'autora, ací

[BRECHT ES QÜESTIONAVA...]

(Golpes Bajos. Malos tiempos para la lírica)

    Brecht es qüestionava si era possible la lírica després d'Auschwitz. Això inspirà Cardalda a escriure aquella contestació dels primers vuitanta: «Mal temps per a la lírica», en els anys del yupisme i del reciclatge neofranquista, dels desencantats reclosos en sectes i tribus, dels colps baixos a la utopia. La muntanya caiguda de Goldfrapp sona ara recordant un passat de cel·luloide acolorit o el blanc i negre d'un Tristany cinematogràfic. Si encara són possibles els contramanifestos a la mediocritat estètica i també a l'enviliment humà, caldria dir que és possible la lírica del nou mil·lenni encetat, que es pot fer de l'esforç quotidià una lluita èpica contra els grans despersonalitzadors, contra la nostra llarga història d'ocupació militar i administrativa, contra els qui ens tanquen a la cleda dels polígons regulars definits per l'estat del qual som súbdits.

    És possible la lírica i també la lluita: una desobediència civil constant, el sabotatge a la infàmia en gargots comercials. Un petit recordatori de la passió de Trotski quan repensà la revolució permanent.

Josep Manuel Esteve

L'entretemps perdut

Edicions Brosquil, 2007

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXXXVI): VETLLA

(Soldats morts en una trinxera el 1918. Foto: Hulton Archive)

VEGLIA

Cima Quattro il 23 dicembre 1915

Un'intera nottata
buttato vicino
a un compagno
massacrato
con la sua bocca
digrignata
volta al plenilunio
con la congestione
delle sue mani
penetrata
nel mio silenzio
ho scritto
lettere piene d'amore

Non sono mai stato
tanto
attaccato alla vita

 ---

VETLLA

Cima Quattro el 23 de desembre de 1915

Una nit sencera
llençat al costat
d'un company
massacrat
amb la seva boca
ensenyant les dents
girada al pleniluni
amb la congestió
de les seves mans
penetrant
el meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor

Mai no he estat
tan
lligat a la vida

Giusseppe Ungaretti

Més sobre l'autor, ací

(La versió catalana és a càrrec d’Àngel Carbonell)

[Poema pres del mur de Facebook d’Angel Carbonell, el 29/5/2015]

CAMINAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

      Camine per la ment, perdut en el silenci, 
amb càrregues boiroses que sobten sobre mi. 
He viscut moltes hores orfe de simpaties 
i ja no tinc !es plantes arran de l'univers.

      Quanta setmana estreta perduda en el desfici! 
Reivindicaré l'oci? 
Ara exalce tenebres i recapte misteris.

      Veig que els meus no m'entenen 
-açò tampoc no és nou-, 
que he fugit cap avant 
sense marcar un pas (com diuen que cal fer).

      Però el pas, si és que hi ha, per ara sembla meu, 
ben meu, meu.

      Diuen que el poble espera, 
que el poble encara espera. 
I què espera ara el poble?

     Si de cas, aquell xiquet que venia innocència? 
si de cas véncer les tanques? 
si de cas, la imatge 
d'una nova i eterna, completa, Primavera? 
Primavera prima-? 
Primavera -vera?

      L'única Primavera que podem abastar, 
tant el poble com jo, 
és la dels somnis vells, la de la il·lusió morta. 
Ara ja tot és història. 
Ha arribat la Tardor.

Jaume Bru i Vidal

Els (retrobats) poemes del 71

Sagunt, 1991

Més sobre la'tor, ací i ací

[POTSER DIRÀS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Potser diràs, un dia, decebut,
amb un conyac, en algun bar espés:
Algun cordell massa tens s'ha romput...
I evocaràs -t'ho jure- l'Estellés.

Vicent Andrés Estellés

Hamburg

Edicions 62, 1974

Més sobre l'autor, ací

TORNAR ENRERE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR ENRERE

       De vegades,
no sé,
la nostàlgia 
m'exigeix alguns gestos,
certs actes, 
      com estranyar-te,
                                   per exemple;
i en eixos moments
em dic,
            tal vegada,
                        potser,
                               algun dia...
però ja és impossible
                  tornar enrere.

Antonio María Flórez

Antes del regreso

Delegación de cultura del Ayuntamiento de Don Benito, 1996

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PRELUDI

(Imatge pròpia)

PRELUDI

L'espai que hi ha
entre una pluja i una altra. 
La mirada enigmàtica 
de tots els moribunds.
Les colors que se fonen 
dins un bull d'alcohol; 
ara que lluu el sol 
als sementers amb sal. 

Com un rosari d'ombres,
sense amics, sense amants, 
l'hivern fineix eixut 
callant així com pot. 

No hi ha cap guany possible. 
Ens ha vençut l'excés 
en aquest llarg combat 
on ha patit tothom.

Damià Huguet

L'ull dels clapers

Ed. 3 i 4, 1988

Més sobre l'autor, ací

L'ESPURNA HA CAIGUT ENMIG...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L'espuma ha caigut enmig la transparència vegetal del paper. 

Lenta es difon l'aureola amb llavis de foc. 

Una feble combustió perfuma l'aire de canyella dolça; 

Aroma nounat que la mort sempre acompanya. 

L'atzar dibuixa la hipnòtica dansa que guinya al confí, 

El brum lliscadís, fumejant, del connubi letal. 

Testimoni del destí d'un objecte i de la curta existència d'una planta. 

Espectre àuric de la veu inintel·ligible del temps. 

Imatge en moviment de l'immens, llunyà, temps dels astres 

i de l'estèril permanència infinita de Déu.

Sílvia-Marina Aresté

Atzar

La Forest d'Arana, 1991

Més sobre l'autora, ací

ET PARLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET PARLE

Creuràs que els llavis
ja no habiten les paraules
i que el vidre ja no bressola la mar
amb els seus secrets ocults.
Però has de saber que els dits
fan volar totes les plomes caigudes
i que dibuixe el teu record
amb el blanc de tots els llenços.

Mercè Climent

Infinitamant

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autora, ací