EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 26 de desembre de 2016

[BRECHT ES QÜESTIONAVA...]

(Golpes Bajos. Malos tiempos para la lírica)
    Brecht es qüestionava si era possible la lírica després d'Auschwitz. Això inspirà Cardalda a escriure aquella contestació dels primers vuitanta: «Mal temps per a la lírica», en els anys del yupisme i del reciclatge neofranquista, dels desencantats reclosos en sectes i tribus, dels colps baixos a la utopia. La muntanya caiguda de Goldfrapp sona ara recordant un passat de cel·luloide acolorit o el blanc i negre d'un Tristany cinematogràfic. Si encara són possibles els contramanifestos a la mediocritat estètica i també a l'enviliment humà, caldria dir que és possible la lírica del nou mil·lenni encetat, que es pot fer de l'esforç quotidià una lluita èpica contra els grans despersonalitzadors, contra la nostra llarga història d'ocupació militar i administrativa, contra els qui ens tanquen a la cleda dels polígons regulars definits per l'estat del qual som súbdits.

    És possible la lírica i també la lluita: una desobediència civil constant, el sabotatge a la infàmia en gargots comercials. Un petit recordatori de la passió de Trotski quan repensà la revolució permanent.
Josep Manuel Esteve
L'entretemps perdut
Edicions Brosquil, 2007
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La lírica, la poesia...Sempre són possibles , perquè ens fan oblidar els mals moments i ara al món n'hi ha tants, que cal fer- la revolució de la paraula...
Bona tarda, Jesús.

Calpurni ha dit...

En això estem, M. Roser, en la revolució de la paraula.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada