 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
amb càrregues boiroses que sobten sobre mi.
He viscut moltes hores orfe de simpaties
i ja no tinc !es plantes arran de l'univers.
Quanta setmana estreta perduda en el desfici!
Reivindicaré l'oci?
Ara exalce tenebres i recapte misteris.
Veig que els meus no m'entenen
-açò tampoc no és nou-,
que he fugit cap avant
sense marcar un pas (com diuen que cal fer).
Però el pas, si és que hi ha, per ara sembla meu,
ben meu, meu.
Diuen que el poble espera,
que el poble encara espera.
I què espera ara el poble?
Si de cas, aquell xiquet que venia innocència?
si de cas véncer les tanques?
si de cas, la imatge
d'una nova i eterna, completa, Primavera?
Primavera prima-?
Primavera -vera?
L'única Primavera que podem abastar,
tant el poble com jo,
és la dels somnis vells, la de la il·lusió morta.
Ara ja tot és història.
Ha arribat la Tardor.
Jaume Bru i Vidal
Els (retrobats) poemes del 71
Sagunt, 1991
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Hola Jesús,
també hi ha somnis nous i il·lusions ben vives... Caminem amb pas ferm pels camins amb què ens trobem a la vida!
Petonets.
Oh, quina alegria retrobar-te per ací, M. Roser. Espere que els problemes s'hagen solucionat. Els meus posts estaven orfes des d'un temps i demanaven la teua presència. Me n'alegre molt de la teua tornada.
De moment sembla que tot va bé...Moltes gràcies, és un bon regal de Nadal!!!
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada