(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L’obstinació
de la memòria
mossega
l’ham,
la fenedura
de la llum.
Resistim
com les coses fràgils:
amb la por
de rompre
que les fa
mutilar-se,
deixar
d’intentar.
L'usurpador
Pagès editors, 2017
3 han deixat la seua empremta:
Bellesa de cor i escriptura, benvolguda Àngels. Poesia vera per sobretot. Casta i pietosa per essència, com deia l'altre (el darrer dels Àtics)...
Després ja vindran falsos usurpadors a la recerca de les regines fel·latrius que han llegit Maldoror, amiga meua!)
La memòria és obstinada, sovint ens fa recordar les coses fràgils, però la llum sempre hi és...
Bon vespre, Jesús.
Pere, és una gran poeta, alumna d'un altre gran poeta, tu.
Roser, la fragilitat és consubstancial a tot el que som i fem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada