(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
AMB LA MÀ ESQUERRA
Cada seu vers, un corriol
que ens porta cap on no se sap
fins que de sobte ens hi estimbem,
enlluernats o a les palpentes.
Repassar poemes d’algú
que vam llegir fa temps:
com embocar carrers
d’una ciutat mig oblidada,
o endinsar-se en un bosc
on podem tornar a perdre’ns
i, quan menys ho esperem,
tot de cop retrobar-nos.
A Tomas Tranströmer
Filtracions
Edicions Proa, 2016
Més sobe l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
La lluna ens il·luminarà perquè no ens estimbem per cap singlera i ens pot facilitar el retrobament!!!
Bon diumenge, Jesús.
La lluna, l´única referència en la fosca!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada