EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 10 d’octubre del 2017

(necròpsia)

(Crist jacent de Mantegna)
(necròpsia)

la calma traspua
la pell de silenci
dels cossos badats
sobre la lasciva
fredor de la pedra
amb ferm bisturí
hi hem perfilat
tots els noms de l’oblit
-un únic, mistèric,
secret nom per a tots
apagau el llum
                               en sortir



Pere Perelló i Nomdedéu
Cants llebrers
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Molt "necròfil" aquest poema...
Em sap molt de greu la "moguda2 que vau tenir al País Valencià...Sembla que s'ha obert la veda, o la caixa dels trons( que és més valencià)
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Trist el poema. Tens raó M. Roser, sembla qu mai se n'anaren.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada