(Crist jacent de Mantegna) |
la calma traspua
la pell de silenci
dels cossos badats
sobre la lasciva
fredor de la pedra
amb ferm bisturí
hi hem perfilat
tots els noms de l’oblit
-un únic, mistèric,
secret nom per a tots
apagau el llum
en sortir
Cants llebrers
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Molt "necròfil" aquest poema...
Em sap molt de greu la "moguda2 que vau tenir al País Valencià...Sembla que s'ha obert la veda, o la caixa dels trons( que és més valencià)
Bon vespre, Jesús.
Trist el poema. Tens raó M. Roser, sembla qu mai se n'anaren.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada