 |
| (Imatge noidentificada presa de la xarxa) |
Ningú no ho sap, i els límits de les hores
t’inviten inclements a la desfeta
que duus clavada amb fel al moll dels ossos.
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci...
Els rostolls et travessen l’espinada
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe
perquè resti en somort. Sents les cigales?
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle!
Verolarà el raïm i seràs lluny,
es vinclarà el sarment curull de fruit
i no hi seràs. Les figues coll de dama
esperaran, estoiques, les formigues
i els ametllers s’esqueixaran de branques.
La casa del teu pare, la masia,
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi
a tots els vents? Aquesta malifeta
et cremarà per dins per anys que visquis.
Que malparit. Fins els gripaus et fugen.
Josep Fàbrega Selva
Sense bitllet de tornada
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Caram, s'ha de ser molt pocapena perquè un gripau s'espanti quan ens vegi, tot i que hi ha qui s'espanta quan en veu algun...
Bon vespre, Jesús.
Sembla que hi ha gripaus més guapos que algunes persones.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada