[DE PIE...]

(Imatge pròpia)

De pie, sobre la roca que, altanera,
cubre la mar con sus espumas blondas,
veo surgir la luna -esa viajera
tan pálida y tan triste- de las ondas.

Así, del oceano de mi vida,
disipando la sombra en que me pierdo,
se levanta una estrella, revestida 
de fulgores divinos: tu recuerdo.

---

Dempeus, sobre la roca que, altiva,

cobreix la mar amb les seues escumes blondes,

veig sorgir la lluna -eixa viatgera

tan pàl·lida i tan trista- de les ones.

Així, de l'oceà de la meua vida,

dissipant l'ombra en què em perd,

s'aixeca una estrela, revestida

de fulgors divins: el teu record.

Amado Nervo

Perlas negras

Ed. Espasa-Calpe Argentina S.A., 1944

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]