 |
| (Rellotge astronòmic de Praga) |
Conec
de molt a prop bastants persones,
en
aparença lliures,
que
tracen cercles monòtons cada dia,
esperant,
esperant, esperant...
que
els rellotges avancen impassibles
cap
un futur idèntic predictible
a
través d’un present pertinaç,
sense
tastar l’agradable regust de l’esperança,
ni
l’alegria borda de la vida.
Gràcia Jiménez
Encara que la nit es faça forta
Aiguaclara Editorial, 2016
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
La llibertat plena de vegades és difícil d'aconseguir, però sempre hem de mantenir l'esperança...
Bon vespre, Jesús.
Jo treballo decidint cada moment què faig, i això em fa sentir lliure dins la presó que és la feina.
A voltes és convenient eixir-se d'aquests cercles que tant ens tenalles.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada