(Rellotge astronòmic de Praga) |
Conec
de molt a prop bastants persones,
en
aparença lliures,
que
tracen cercles monòtons cada dia,
esperant,
esperant, esperant...
que
els rellotges avancen impassibles
cap
un futur idèntic predictible
a
través d’un present pertinaç,
sense
tastar l’agradable regust de l’esperança,
ni
l’alegria borda de la vida.
Encara que la nit es faça forta
Aiguaclara Editorial, 2016
Més sobre l'autora, ací
3 han deixat la seua empremta:
La llibertat plena de vegades és difícil d'aconseguir, però sempre hem de mantenir l'esperança...
Bon vespre, Jesús.
Jo treballo decidint cada moment què faig, i això em fa sentir lliure dins la presó que és la feina.
A voltes és convenient eixir-se d'aquests cercles que tant ens tenalles.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada