L'OMBRA

(Imatge pròpia)

L'OMBRA

Ara que ja no hi ets, una aparença teva

llisca en silenci pel passadís polit,

flota en silenci pel paradís prohibit,

repassa els llocs on un dia es va ajeure

i es va mirar al mirall amb reflex verd

o es va inclinar lleugera sobre un llibre.

Les meves mans, esteses al poema,

no s'ajusten a l'ombra, molt més lleu la teva.

El sol em ve d'esquena, siluetes xineses:

dos dits, banyes; tres, corona; quatre, cresta;

cinc, un ventallet de vori, palma de margalló

verd fosc, i l'ombra, grisa, amagada,

manyaga, fidel; com tu, desconfiada.

No em segueix però hi és, potser esperant

l’improbable retorn del teu cos.

Olga Xirinacs

La taronja a terra

Ed. Òmicron, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací