EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 18 de febrer del 2019

THE LADY OF THE LAKE

(Dibuix d'Aubrey Beardsley)

THE LADY OF THE LAKE


De dits llarguíssims
i ungles de foc, la mà
alçà l’espasa des del fons del llac.
Al prim canell, voltat d'ones concèntriques,
Artur veié les venes dibuixar-se
com pàl·lids joncs
i imaginà la sang, corrent avall
del braç vers la invisible
espatlla.
              La força que no es mou, guarda la vida 
o ret el cansament la voluntat?
Ara que baixa el sol 
els ulls damunt la terra, 
quin home ha vist més món, 
qui erra o qui roman?
                                     El rei deixà l'arnès 
arran de l'aigua 
i escoltà el moviment 
dels grans arbres de tinta.

Margalida Pons
Les aus (dins Sol de Sal - La nueva poesía catalana, antología 1976 - 2001)
a cura de Jordi Virallonga
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que ha vist més món el que sigui més observador, tan se val si erra o roman...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és , M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada