 |
| (Obra d'Àlex Coll, presa d'ací) |
MINUT 48
EL MIRALL de casa guarda la memòria
de totes les ànimes que s'hi han mirat. Com un lar bondadós, manté viu l'arbre
genealògic de la nostra transparència. Cada tarda hi passem per davant, passadís
amunt, passadís avall, com si només sabéssim caminar sobre un eix espacial, un
rail invisible que anés de nord a sud de la vida. Algun dia, farem un gir de
noranta graus i franquejarem el mirall en direcció a l'est.
Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Deu ser un mirall molt gran perquè s'hi pugui encabir totes les ànimes que s'hi han mirat...Tot i que les ànimes, potser no ocupen espai!
Bon diumenge, Jesús.
Les ànimes sempre ocupen espai en altres ànimes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada