EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 19 de març del 2019

[ENASTAT EN ESTUPOR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
enastat en estupor
el cos
fimbra de violència
a mida d’invasor
esgarip que s’inflama
fins a traspassar la pell del jutjat
i arribar al carrer i a la plaça
si el silenci sempre és no
el clam serà plaga

Maria Antònia Massanet
Aus de ramat
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'aurora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No n'acabo de treure l'entrellat, sona a metàfora???
Bona nit Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, sembla que cal recuperar les llibertats.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada