EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 22 de març del 2019

POLTRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
POLTRE

La infantesa és la lluïssor
del pèl d’un poltre negre,
el renill feble de la por,
la idea tènue del pecat,
la remor estranya de la pena.

La infantesa
és la vergonya
de saber-se fet de carn,
la impúdica potència de la fam
com l’erupció d’un espiracle
de balena.


[fragment]

Xavier Mas Craviotto
Renills de cavall negre
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ai, ai, no m'agrada gaire aquesta visió de la infantesa, la meva és molt més agradable tot i ser ja una mica llunyana...És una visió d'aquelles coses que has viscut( encara que hagin estat dures) però que et deixen un regust agradable!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

La meua infantesa també va ser molt distinta.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada