EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimarts, 11 de juny de 2019

TERRA NOCTURNA

(Imatge presa d'ací)
TERRA NOCTURNA

Alguém me ouve se eu gritar?
  Algú em sent si cride?           
ANA HÀTHERLEY

Ara em parles del silenci, en silenci. I és allò que marques 
amb el dit. El que entela els vidres i la superfície llisa de la 
taula. Les escletxes i les vetes. Els olis translúcids. El son 
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de 
les paraules. La terra nocturna per on s'endinsa l’ara, a les  

palpentes. Pels vestíbuls del fred. La cambra del plom i de 
l'ull que oscil·la.  L'arrel il·luminada que ens alena. Crema 
la casa dins la casa. I el buit del cos que descansa sobre els 
llençols. La treva de la carn i l'os. El filament de l'aire que 
s'escapa. El tacte aspre. L'esquerda amarga. Ara em parles 

del silenci, en silenci. I mire com respira l'hoste infame.

                                                 09-11-2015                                        
Joan Navarro
La nit transeünt
Lleonar Muntaner, Editor, 2019
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada molt aquest fragment:
El son
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de les paraules.
I escoltar el silenci!
Bon vespre, Jesús.

les paraules.

Olga Xirinacs ha dit...

Suggestiva la imatge i inquietant el text: els poetes hi veiem més enllà de la realitat plana de la vida. I també apreciem els matisos, encara que sigui dins de la brevetat del temps.
Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Les paraules són importants i els poetes, també.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada