POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)

Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut

—però no finit— o deixa en suspens

l’incert projecte secret del seu ésser,

encara en cada vers escric la vida.

Com allunyat, com dins un món fal·laç,

i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,

i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli

sempre, mai no cabent en cap poema,

i, solament empès pel rar ofici

de dir el cru saber d’una mirada,

saber rimar encara escriure amb viure,

poesia callada, estreta mida

verídica del crit —oh inversemblança

de tota sang dins el cor de l’exili

del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,

quimèrics vols d’ocells, el somni pur:

com l’aspre so dins arpes sense cordes

—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,

ja etern tot temps, el silenci de Déu

que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà

Poemes d'Abissínia

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací