EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 11 d’agost del 2019

RENEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RENEC
Jo no volia un mapa.
Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.
Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?
He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.
Sí,
jo no volia un mapa.
Jo volia un Déu dins de cadascú.
Anna Gual
Altres semideus
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No calen ganivets per tallar les plantes que obstrueixen la voluntat, només cal ser fidel a un mateix per evitar les contradiccions...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molta raó tens, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada