EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 18 d’agost del 2019

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

És terrible reconèixer morts
després d’una allau o d’un combat.
Però encara és més terrible reconèixer-los
quan són vius i caminen
o a les set del vespre van carrer amunt.
Quan l’oblit deixa de ser
i el record no ve a substituir-lo.

Perquè l’eternitat s’engalana només d’eternitat,
aigua morta dins de l’aigua
i s’alça també des de l’aigua,
els núvols només van entre núvols.
No pas així els homes:
es veuen obligats a anar entre ferro
i entre pedra
i entre allò que no els estima.

Jo tenia un oncle amb ferro
de la primera guerra mundial
per tot el cos, i el va dur
fins després de la segona.
I en morir van tornar a separar-se:
del ferro van fer-ne noves bombes
i del meu oncle oncles nous,
un nou oblit.

Iehuda Amikhai
Poemes de cos i d'ànima
Adesiara Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Realment de ser curiós veure morts vivents ( que segur se'n passeja més d'un) caminant pel carrer, tan és a l'hora que sigui...
M'ha impactat aquest oncle que tenia tanta metralla que se'n podia fer més bombes...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

És terrible imaginar una guerra però més viure-la.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada