[ASSAGE EN L'ARENA ESBOSSOS I COLORS...]

(Imatge pròpia)

assage en l'arena esbossos i colors:
la primera llum de la lluna, crua i temorenca, 
acaricia les ondulacions tímides de les ones, 
subtils reflexos que embolcallen 
a mirada malva d'una mar 
picotejada per peixets esblaimats 
que neden talment confiats.
enllà, l’horitzó està pintat 
per les traçades de la grisalla 
que va dipositant el capvespre 
allunyat del soroll dels núvols. 
m’assec en l'arena i torne a mirar la mar.
com un xiquet bocabadat, m'encise perseguint 
els geps de les onades prenyades d'oxigen 
que arriben fins la a platja
les quals fan desaparéixer les sendes 
que els crancs hi dibuixaren 
fins que s'esgoten, tèbies i dòcils, 
abans de fregar-me els peus.
em queda capficat i naufragat, no sé per què, 
pensant en l'última onada prenyada d'oxigen 
que arribarà abans de la calma que arrossegarà
l’adveniment de la derrota muscular.
m'alce i me'n vaig: núvols de marbre 

tapen l'aureola de la lluna.

Hermini Pérez

Més sobre l'autor, ací