(Imatge pròpia)
LAH459 – HAIKUS D’ACOMIADAMENT
Romanem junts.
Però tu al llit inhòspit
de l’hospital
Al jardí, els gats
continuen jugant.
I tu, ací.
La boca seca,
L’expressió transmutada
i els cors trencats.
La boca seca.
Paraules amagades
al si del cos.
Entretallada
la respiració.
La lluna enfora.
Alces la mà.
Un estol de gavines
se’n va amb tu.
I gota a gota
s’esvaneixen els besos
de la infància.
Amb ulls tancats
em mires. Veus els meus
acomiadant-se.
Jesús Giron Araque
Inèdit
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Uns bonics pero haikus, que ens mostren afecte i dolor...Acomiadar-se sempre és molt i molt trist...
Bon dia, Jesús.
Una salutació després de molts dies. Acompanyar quan la vida s'apaga és dolorós,obre els records i ens fa adonar que la vida continua en algun lloc.
Gràcies M. Roser. Gràcies Olga.
La mort de la mare és difícil de superar però els bons records reconforta.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada