(Imatge no identificada presa de la xarxa)
COSES DE LA PULSIÓ
Més
enllà del desig pel cos,
foragità
la paraula compartida
que
teixeix els llaços invisibles,
el
relat d’una jornada grisa,
les
incidències quotidianes
en un
dia de pluja,
les
mirades imantades i tendres,
el frec
suau pretesament involuntari,
la
furtiva complicitat
en
presència dels altres,
el
plaer d’opinar
sobre
assumptes aliens i propis.
Tenia
recanvi o s’ho pensava,
i amb
tot, sempre es veié lliure
de
qualsevol sospita d’infidelitat:
no
sabia que la pulsió
era,
sobretot, làbil.
Les sabates i altres poemes
Bromera Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Quina foto més bonica, a mi m'agrada molt mirar com plou des de darrere els vidres...
Trobo que far sentir molta nostàlgia!
la pluja té quelcom d'encisadora, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada