(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VEU DE NIT
La nit
va dur l’harmonia de la teva veu,
deixant-la
caure, lleu, mansa capa de sorra,
bàlsam
per les cremades infligides al cor
per la
tossuderia d’acomplir infinits llistats,
inútils
pel camí principal,
imprescindibles
per engreixar el silenci
traginat,
sense pensar, dins nostre.
Llavors
la veu, feta sentit,
recordà
la cadència de l’aigua en calma,
acaronant
les arestes vives de la pedra
i quedà
perennement gravada
en el
full marcat d’un grapat de versos.
Nati Soler Alcaide
Les dents de la pluja
Bromera Edicions, 2011
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
La nit sobretot si hi ha lluna plena, ens porta la veu de les persones que estimem...Ens arriba fins el cor en forma de poema...
Bon cap de setmana, Jesús.
La Lluna té un atractiu poètic incommensurable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada