(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CRUÏLLA
En un costat, la porta de les hores;
en l’altre, un innavegable silenci.
Fora, la nit negra de les estr-
elles
o els sorolls on ningú no pregunta per tu,
el mur enderrocat
o l’arena grossa del fons.
Dins, la mirada quieta dels mussols,
un temple on els cofrares
mai no encenen les ninetes dels ulls.
Francesc Mompó
Llegint Celan
Perifèric Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Trobo que aquesta foto s'escau amb el poema...
Silenci mur enderrocat, bé en aquest cas antic i segurament que a dins hi ha moltes bestioletes que hi fan el niu...
Bon vespre, Jesús.
Ara fa poc he presentat i després també prologat un pota que escriu poemes semblants, Aurelio Trujillo, de Reus. Silenci, soledat, mar... Pel que fa al col·legi tancat, no s va respectar la feina de ningú ni la conveniència dels infants. Gàcies pel comentari. Molta salut: OX
Les hores, el temps, el silenci... mai faran oblidar els bons moments.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada