(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA FRED
Tot es desfà, i és fred el menjador
on s’arrauleixen les lleixes i els marcs
dels quadres que es consolen per inèrcia,
quan hi aterres al tombant d’un nou dia
i compareix el buit dins uns llençols
—tot es desfà, li diu algú a algú,
i la fred deu ser una mena d’abric.
Elm Puig Mir
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ara ja ens podem anar oblidant del fred, haurem de fer poemes de la calor...
Bon vespre, Jesús.
Sí, si no tornen les pluges.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada