EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 4 de maig de 2022

SAL DE LA MAR VENÇUDA

(Imatge pròpia)

SAL DE LA MAR VENÇUDA

Without it salt, the water in the rivet

can’t know how it was caught

SOPHIE COOKE

 

Aquest poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.


Pere Bessó

Besllums d'Escòcia 2017

Editorial Neopàtria, 2020

Més sobre l'autor, ací i  ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És curiós que la pluja sigui d'aigua dolça i la del mar sigui salada, com les llàgrimes...
Bon vespre ,Jesús.

Calpurni ha dit...

Les llàgrimes sempre són salades, sí. Una llàstima.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada