(Imatge pròpia)
SAL DE LA MAR VENÇUDA
Without it salt, the water in the rivet
can’t know how it was caught
SOPHIE COOKE
Aquest
poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la
primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no
ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a
terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.
Pere Bessó
Besllums d'Escòcia 2017
Editorial Neopàtria, 2020
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És curiós que la pluja sigui d'aigua dolça i la del mar sigui salada, com les llàgrimes...
Bon vespre ,Jesús.
Les llàgrimes sempre són salades, sí. Una llàstima.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada