(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÀLGIA
El cos, aigua embassada,
una bastida sense cap mesura de seguretat.
I així el dius, el cos,
com dius la fam o dius la set,
tràmits només que compassen els dies
fins que l’adeu es faça necessari.
I així el vius, el cos,
com una imposició inamovible.
Així d’inestimable la certesa,
l'atzar cruel que vaga per la carn
sense un disseny estricte ni acurat.
No és respectable així la vida en aquest cos.
Com menjar o com beure.
Autòmats sense pes per ancorar-se al bes.
Susanna Lliberós
El crit
Onada Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada