EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 3 de maig del 2023

L’AGONIA DE LA LLUNA AL TEU COR

 

(Imatge pròpia)

L’AGONIA DE LA LLUNA AL TEU COR

 

Com la flama que atreu

els insectes nocturns i els devora,

així el sol xuclava

el cos bru de la terra

i de la seva ment ara pàl·lida

lluna neixia, freda,

per encendre els contorns del castell on el príncep

pren el determini de la mort de l’adúltera

assassina del pare,

ella i el seu amant,

si hem de tornar al teatre.

Els dits del llamp causen la neu on toquen;

s’obre la neu com una rosa frígida

i tot el món abraça. Colgarà

cases i arbres? La neu

la neu la neu. Arreu soldats de foc

ja han colgat, i no saps

de quin cel que no veus

deu estar penjada la lluna,

l’arbre gèlid de la seva alegria

al teu cor, on arrela.

Els dits del llamp, però,

causen la neu on toquen.

 

Carles Miralles

L’ombra dels dies roja

Edicions 62, 2009

Més sobre l’autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Molt oportú aquest gèlid, frígid i nevat poema, per les calors que passem i passarem. Com diu el poeta: el sol ens xucla i això no és gaire agradable. Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Aquesta imatge: "s’obre la neu com una rosa frígida" em meravella.

Calpurni ha dit...

Poema preció, ple d'imatges que inviten a la reflexió.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada