(Imatge pròpia)
TINC LA MAR
Tinc la carícia de la blava onada,
un massatge ple de bufs d'aigua,
un respirar de llum i pols de vidre,
una cançó que dibuixa una tornada plàcida.
Un tresor que escampa
el centelleig de les seves joies,
dissolt en el reflex del vaivé
que dansa a la riba,
a ritme d'escuma argentada.
Tinc la mar.
Tinc el cel.
Tinc la carícia
de la blava onada.
L'esclat de la llum furgant
al fil d'equlibri
de l'etern l'horitzó.
Singladures
Autoedició, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada