EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 26 de setembre del 2023

[IMAGINA'T L'ANGOIXA DELS INSECTES...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina’t l’angoixa dels insectes

dins l’espai mínim del capoll.

Imagina’t un taüt d’espart, una caixa

justa per al teu cos arraulit, les parets

d’un ventre sense escletxes.

Imagina’t el mal de l’ossada

que creix. Imagina’t com topa amb

la carn i es rebrega. I després

imagina’t el cos nou que deforma

la bossa i es llaga i s’ofega i

empeny.

Imagina’t que és fosc i només tens

les dents per obrir-te una porta.

 

Albert Rabell

Fora de la nosa

Viena Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Té molta força!

Calpurni ha dit...

i tant!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada