(Imatge: portada del llibre)
VISIÓN VII
la ingravidez elegida no deja de ser una
trampa
no existe como tal
no es posible elegir ser ingrávido como
no es posible la pobreza ni la soledad y
no hablo de (descarto) cualquier tipo de
determinismo ya
sea biológico o cultural sino que hablo de
la imposibilidad
física de ser algo de disfrutar de una
situación que no
se nos ha venido dada desde cualquier
momento
afirmar que esta imposibilidad hace que el
ser humano
no sea libre implica no haber entendido en
qué consiste
la libertad y mucho menos la compleja
naturaleza del ser
humano compuesta de todas las
circunstancias que le rodean
y que sumadas entre sí nos dan una visión
mucho
más ontológica que cualquier consideración
subjetiva
que aporte más información aun siendo esta
verdadera
incuestionable
desenlace
según las consideraciones previas
por su carácter original e independiente
lo real no se deja metaforizar
si acaso ironizar
la simulación no existe
la ingravidez elegida sublima y humilla
arrincona
y se evapora
ese es el privilegio de la ingravidez
o
la antítesis del olvido habitado
o
el
hálito de la perennidad del rayo
---
VISIÓ VII
la ingravidesa triada no deixa de ser un
parany
no existeix com a tal
no és possible triar ser ingràvid com
no és possible la pobresa ni la solitud i
no parle de (descarte) qualsevol tipus de
determinisme ja
siga biològic o cultural sinó que parle de la
impossibilitat
física de ser quelcom de gaudir d'una situació
que no
se'ns ha estat donada des de qualsevol moment
afirmar que aquesta impossibilitat fa que
l'ésser humà
no siga lliure implica no haver entés en què
consisteix
la llibertat i molt menys la complexa
naturalesa de l'ésser
humà composta de totes les circumstàncies que
l'envolten
i que sumades entre si ens donen una visió
molt
més ontològica que qualsevol consideració
subjectiva
que aporte més informació tot i ser aquesta
veritable
inqüestionable
desenllaç
segons les consideracions prèvies
pel seu caràcter original i independent
allò real no es deixa metaforitzar
tal vegada ironitzar
la simulació no existeix
la ingravidesa triada sublima i humilia
arracona
i s'evapora
aquest és el privilegi de la ingravidesa
o
l'antítesi de l'oblit habitat
o
l'hàlit de la perennitat del llamp
Del privilegio de la ingravidez
Boria Edicions, 2023
[Traducció al valencià
feta per mi]
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt "allò real no es deixa metaforitzar". No es pot fer poesia de tot.
Encara que sempre hi haurà algú que buscarà la poesia en qualsevol lloc i moment.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
El meu temps material em fa més gràvida que no voldria i trobo que soc l'antítesi de l'esperit que alguns imaginàvem, lleuger i eteri. Una abraçada, Jesús.
Sempre som el que som; ser l'antítesi és massa compllcat.
Gràcies, Olga, pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada