(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Convivència
Els ocells i la fred són la meva companyia i amb ells faig llar.
És tot el que em demanen quan mouen les ales
en gèlida osciŀlació que gravita.
Que ningú no digui que és poca cosa aquí dalt.
Que ningú no digui que això no és...
Llar no és un conglomerat,
mostrari lacònic de material sense enigma,
les trenta-una aixetes amb aigua al coll i por de sortir-ne.
On és l’escriny on desar la compassió nostra, tan animal?
El recer per a les pells que el càlid cant tot just invoquen.
Finita és l’aventura.
Pèndol encès, sap l’imant que l’estira.
On tornar amb les potes de glaç vestides.
Hi ha una tendresa assequible a la taigà.
A la taigà
Editorial Fonoll, 2022
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada