EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 11 d’octubre del 2023

EN UNA MAR TANCADA

(Imatge pròpia)

En una mar tancada

 

Som el que no som: por de fred

Tement la paraula més enllà dels estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes palpen la plenitud versada

Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc

En una mar tancada

 

Un estiu que fuig

Una llar enreixada

L’urpa del felí amb el penúltim recurs

 

El vent de la nit capgira el cel

Canta la gata els silencis de grills mariners

I la mar bull com l’aigua al foc

 

Soc el que no soc

Recorde els morts de ma casa

Partença sense ales, de nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen

 

Hieràtics mussols de col·lecció

Interrogants insurrectes

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits

 

Com un ocell a la branca restem temorosos

Precipici insondable de la follia

Gelosia, mal o estima

 

Rosa Miró

Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament

El Pont Cooperativa de lletres, 2020

Més sobre l’autora, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada