ARMAGNAC

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

 

ARMAGNAC

 A Jep Gouzy y Renée Sallaberry

De poesia no ens en cal pas gaire:

tan sols la justa i necessària,

una petita copa cap al tard,

tornats que som a casa, havent sopat,

tal com ho fem amb un vell armagnac,

a la vora del foc sempre que es pugui,

per millor veure en el nostre palmell

com llampurneja la flairosa conca

del seu estany espessament daurat…

Esperit de vi és també el poema,

incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,

però inflamable si sabem copsar-lo,

car és dins nostre que haurà fermentat

i en les bótes del cor envellit,

amb totes les dolceses i amargors

que un cop i un altre ens han fet i desfet

fins a fer de nosaltres un compost agredolç,

la matèria infausta d’un somni corromput…

En acostar als llavis aquesta copa

d’un cristall fi com l’aire,

tot el tropell d’olors que ens envesteixen

i aquest gust que ens omple de lava ardent,

¿què ens retornaran sinó la fortor

dels nostres moments més intensos,

quan tot just vam viure l’experiència

però no en poguérem tenir el sentit?

 

Àlex Susanna

Suite de Gelida

Ed. Proa, 2001

Més sobre l’autor, ací