(Imatge pròpia)
PAÍS D'AIGUA
Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les
Agulles confrontadaa
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.
Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del
desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de
galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense
barca l'altra riba.
La mar
Poesia 3 i
4, 1997
Més sobre l’autor,
ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada