(Imatge treta de Viquipèdia)
Muntanyes de la Marina,
sentinelles de la mar,
adoradores del sol,
enamorades del cel.
Servidores de la terra,
vèrtex de les arrels,
llit de romers i carrasques,
d’oliveres i ametllers.
Doll de vida, raig de força,
bressol del meu poble,
senda de la meua gent.
Ofegueu el foc que us crema,
anihileu l’avarícia que arrasa,
que la cobdícia mesquina destruïsca
a qui us maltracta,
i els vents nítids d’un nou temps.
us emplenen d’esperança.
Pepa Guardiola
Poema inèdit , 2007
Més sobre l’autora, ací




0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada