EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 9 de gener de 2022

DEVASTACIÓ

 

(Albert Goodwin. Apocalipsi,1903).

Devastació

 

And fade out again and fade out again.

Radiohead

 

La devastació és creure’t que ho saps tot,

i no. No pontifiquis apocalipsis col·lectius

ni certeses objectives. Només pots exalçar

una sola cosa, poema rere poema, i blasfemar

la misèria. Rabejar-t’hi, rebregar-t’hi, i mirar

de sortir-ne sense ferides. Dic el dir i dic

sempre el mateix, el terraplè i el dubte.

I sé què dic quan dic amor, perquè l’amor

és meu


Meritxell Cucurella-Jorba

La volumetría del neguit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si l'amor és de cadascú, sabem el què diem...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'amor és universal, però, sí, cadascú té el seu.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada