SIMFONIA PER A UN ESTAT DE COMA

(Fotomuntatge fet per mi)

[...]

"El primer jorn, lluna plena al jardí:

poma d'edèn, com un amor que grana,

damunt l'atzar caigué la idea humana:

la llibertat pesà sobre el destí.

El segon jorn, un fal·lus s'erigí:

l'art d'estimar fou corromput en gana,

eclipsi avar va enfosquir la setmana

i un llum de gas s'encengué al polvorí.

El tercer jorn, la guerra ja era freda,

la pols dels tancs ja s'hi veia de lluny,

d'un caçador l'escopeta retruny,

i en el quart jorn es va aixecar la veda:

franctiradors ocupen l’albereda,

fantasma brut, va rondant el lladruny,

sobre un taüt se senten cops de puny,

udola un llop, ciutat en toc de queda.

Queda Casals, trem el violoncel

com un pollet després de la massacre.

La nit del putsch, ¿quin nadó va ser sacre

si cap rei mag no seguí cap estel?

Gossos i gats havien begut fel:

per expulsar un excrement tan acre,

el cinquè jorn, miracle o simulacre,

apareguí damunt un gratacel.

Com un botxí malcarat al patíbul

em va mirar la irada multitud;

els sacerdots van dir que estava brut

i en processó brandaren el turíbul.

¿Qui em va parir en un llit de prostíbul,

avortament d'un paradís perdut?

¿Qui compra els cors, qui paga amb joventut,

qui és la madam que trafica al vestíbul?

Féreu l'infern, on no arribaven trens,

en els meus forns no es va cremar ni un pària:

els condemnats us fèieu la cesària,

dels fills bastards en negàveu els gens.

Tots els camins es van omplir de nens

agonitzant de sida o de malària.

I el sisè jorn la Llei fou necessària:

o el bosc cremat o la selva amb consens.

Però la Llei no enterra l'extermini,

ni l'alto el foc para els peus al colon:

'mesura sóc, doncs puc menjar-me el món,

sense horitzó, tot és del meu domini.’

I el setè jorn, mutant-me el grup sanguini,

purificat, de mi féreu un clon:

‘Déu hem creat i no ens preguntem d'on,

Déu serà amor, la llum a llarg termini.’

[...]

Ramon Ramon

Simfonia per a un estat de coma

Perifèric Edicions, 2011

Més sobre l'autor, ací