EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 22 de juliol del 2018

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)
Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena
Tòtem ordre
Ed. Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La resta serà com cadascú vol que sigui...Només cal fer un exercici d'introspecció sinó volem que ens expulsin del paradís de les paraules!
Bon dia, Jesús.

Calpurni ha dit...

I què bé s'està al paradís de les paraules!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada