EL DIA DE LA CREACIÓ

A principis dels anys 70 el gran cantant i poeta brasiler Vinícius de Moraes escrigué aquest llarg i irònic poema sobre la Creació del món. Han passat anys però no ha perdut actualitat.

EL DIA DE LA CREACIÓ

(La creació del món. Anònim S. XIII)

I

Avui és dissabte; demà, diumenge.
La vida ve en ones com el mar.
Els tramvies van per les vies
i el nostre Senyor Jesucrist va morir a la creu per salvar-nos.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
No hi ha res com el temps per a passar.
Va ser molta la bondat del nostre Senyor Jesucrist
però si de cas, lliura’ns Senyor de tot mal.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
Al demà no li agrada veure a ningú bé.
Avui és el dia del present.
El dia és dissabte.

No es pot escapar d'aquesta dura realitat.
En aquest moment tots els bars estan plens d'homes buits,
tots els enamorats estan amb les mans entrellaçades,
tots els marits estan funcionant amb regularitat,
totes les dones estan a l’espera
perquè avui és dissabte.

II

Ara mateix hi ha un matrimoni
perquè avui és dissabte.
Hi ha un divorci i una violació
perquè avui és dissabte.
Hi ha un home ric que es mata
perquè avui és dissabte.
Hi ha incest i una samarreta
perquè avui és dissabte.
Hi ha una funció de gala
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que puja a un cotxe
perquè avui és dissabte.
Hi ha una esperança renovada
perquè avui és dissabte.
Hi ha una profunda discordança
perquè avui és dissabte.
Hi ha un seductor que cau mort
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran esperit de camorra
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que es converteix en home
perquè avui és dissabte.
Hi ha nens que no mengen
perquè avui és dissabte.
Hi ha un picnic de polítics
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment de la sífilis
perquè avui és dissabte.
Hi ha un ari amb una mulata
perquè avui és dissabte.
Hi ha una tensió inusitada
perquè avui és dissabte.
Hi ha adolescents seminues
perquè avui és dissabte.
Hi ha un vampir als carrers
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment en el consum
perquè avui és dissabte.
Hi ha un nuvi foll de zels
perquè avui és dissabte.
Hi ha una festa a la presó
perquè avui és dissabte.
Hi ha una impassible lluna plena
perquè avui és dissabte.
Hi ha dames de totes les classes
perquè avui és dissabte.
Unes difícils, altres fàcils
perquè avui és dissabte.
Hi ha un beure, un dar sense mesura
perquè avui és dissabte.
Hi ha una infeliç que va beguda
perquè avui és dissabte.
Hi ha un sacerdot caminant sense sotana
perquè avui és dissabte.
Hi ha frenètics talls de mànega
perquè avui és dissabte.
Hi ha una sensació d'ansietat
perquè avui és dissabte.
D'una dona a dintre d’un home
perquè avui és dissabte.
Hi ha la commemoració fantàstica,
perquè avui és dissabte,
de la primera cirurgia plàstica
perquè avui és dissabte.
I donant els procediments per complits,
perquè avui és dissabte,
hi ha la perspectiva del diumenge
perquè avui és dissabte.

III

Per totes aquestes raons és per les que hauria d'haver estat esborrat del Llibre de Orígens, el sisé dia de la Creació.
De fet, després de l’Ouverture Fiat i la divisió de la llum i la foscor
i després, de la separació de les aigües, i després de la fertilització de la terra,
i després, de la gènesi dels peixos i les aus i animals terrestres,
millor que el Senyor de les Esferes haguera descansat.
De fet, l'home no era necessari.
Ni tu, dona, senyora de l'abisme, que estimes com les plantes, immòbil i mai plena
que duus a dintre de tu el vòrtex suprem de la passió.
Mal va procedir el Senyor per no descansar durant eixos dos últims dies.
Trenta segles va lluitar la humanitat per la setmana anglesa.
Si haguera descansat el Senyor, simplement no existiríem.
Seríem, tal vegada, pols infinitament petit de partícules còsmiques que cauen invisibles a terra,
No viuríem de la decapitació dels animals i l'asfíxia dels peixos.
No seríem parits amb dolor ni guanyaríem el pa nostre de cada dia amb la nostra suor.
No patiríem mals d’amor ni estimaríem la dona d'un veí.
No tindríem escola, ni servei militar, ni matrimoni civil, ni l'impost sobre la renda i la missa del setè dia.
Hi hauria la bellesa indescriptible i l'harmonia del pla verd de les terres i aigües en comunió,
la pau i el major poder de les plantes i les estrelles principals conversant,
la major puresa de l'instint de peixos, aus i animals copulant.
Al revés, ens cal ser lògics, sovint dogmàtics.
Hem d'enfrontar el problema de la realitat moral i estètica,
ser socials, conrear hàbits, riure sense voler i inclús fer l’amor sense voler.
Tot això perquè el Senyor no va descansar el sisé dia i sí el seté.
I per a no estar amb la soledat del gran buit
va resoldre fer l'home a la seva imatge i semblança.
Possiblement, això és així, probablement,
perquè avui és dissabte.
                                VINÍCIUS DE MORAES.

(Traducció feta per mi a partir del text original i de la versió en castellà feta per l'autor.)
----
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en portugués per l'autor .
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en castellà per l'autor.
Ací hi ha la lletra original en portugués.