(Imatge no identificada presa de la xarxa)
JE SUIS SEUL
Je suis seul dans la plaine
Et dans la nuit
Avec les arbres recroquevillés de froid
Qui, coudes au corps, se serrent les uns tout contre les autres.
Je suis seul dans la plaine
Et dans la nuit
Avec les gestes de désespoir pathétique des arbres
Que leurs feuilles ont quittés pour des îles d’élection.
Je suis seul dans la plaine
Et dans la nuit.
Je suis la solitude des poteaux télégraphiques
Le long des routes
Désertes.
---
ESTIC SOL
Estic sol a la planura
I en la nit
Amb els arbres arrupits de fred
Que, colzes al cos, s’acosten uns als altres.
Estic sol a la planura
I en la nit
Amb els gestos de patètica desesperació dels arbres
Les fulles dels quals han marxat cap a illes preferides.
Estic sol a la planura
I en la nit.
Soc la solitud dels pals del telègraf
Al llarg de les carreteres
Desertes.
Léopold Sédar Senghor
Poèmes divers (dins d'Œuvre Poètique)
Éditions du Seuil, 1990
[Traducció del francès feta per mi]
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
També m'ha agradat la foto. Que és al Senegal, on recentment heu sojornat?
Aquesta plauria solitària, m'ha recordat els Montegres , una vegada vaig trvesar-la de negre nit amb el cotxe i no vaig veure ni una ànima en tot el camí; va ser una mica màgic.
El poema molt bonic i adient.
Bona nit, Jesús.
Una comparació molt escaient.
No, Richard, aquesta foto no és meua. Sí, M. Roser, hi ha planures que es fan interminables. I sí, Helena, la comparació és molt encertada.
Gàcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada